Sóc un miracle
de la natura
ningú m'atura.
Sóc una bèstia
sóc la modèstia.
Vinc amb els gossos
toco les plantes
sóc com d'abantes.
Just arribada
ja estic prenyada
Jo sóc la forma
no passis ànsia
de la substància
No em cal cap mot
sé dir-ho tot.
Enric Casasses
recitat per l'autor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
S’arraulia en un solc i, en agafar-la, he sentit com si fos la teva mà en la meva. Duia taques de sang seca en una ala: els petits ossos, co...
-
Les ciutats Quan es giten de nit, ja fatigades, les ciutats fan pudor a gasolina. Tanquen a poc a poc els ulls i amaguen sota llençols d...
-
De vegades els himnes són per a aquells que estan sota la terra. Aquí, nosaltres vivim encara en el sinistre destí ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada