| Les ciutats |
| Quan es giten de nit, ja fatigades, les ciutats fan pudor a gasolina. Tanquen a poc a poc els ulls i amaguen sota llençols de greix la pell ferida. Les ciutats tanmateix no dormen. Callen i esperen amb espant l'aspra embranzida de cotxes, camions, crits i sabates, que serà com el gall que obri el nou dia. Les ciutats estan tristes i gastades, farcides de soroll, de brutícia. Són enormes taüts plens de fantasmes sense cel, ni capvespre, ni migdia. Marc Granell |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada