La pau
és un colom
molt delicat.
Sempre mig mort,
sempre baldat
de les pallisses
que li hem pegat
i li peguem
sense parar.
¿Així com pot
la pau volar?
Si així seguim
se’ns morirà
un dia d’estos
entre les mans.
Marc Granell
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
S’arraulia en un solc i, en agafar-la, he sentit com si fos la teva mà en la meva. Duia taques de sang seca en una ala: els petits ossos, co...
-
Les ciutats Quan es giten de nit, ja fatigades, les ciutats fan pudor a gasolina. Tanquen a poc a poc els ulls i amaguen sota llençols d...
-
De vegades els himnes són per a aquells que estan sota la terra. Aquí, nosaltres vivim encara en el sinistre destí ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada