A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
Salvador Espriu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
S’arraulia en un solc i, en agafar-la, he sentit com si fos la teva mà en la meva. Duia taques de sang seca en una ala: els petits ossos, co...
-
Les ciutats Quan es giten de nit, ja fatigades, les ciutats fan pudor a gasolina. Tanquen a poc a poc els ulls i amaguen sota llençols d...
-
No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada