Sóc un miracle
de la natura
ningú m'atura.
Sóc una bèstia
sóc la modèstia.
Vinc amb els gossos
toco les plantes
sóc com d'abantes.
Just arribada
ja estic prenyada
Jo sóc la forma
no passis ànsia
de la substància
No em cal cap mot
sé dir-ho tot.
Enric Casasses
recitat per l'autor
diumenge, 30 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llamp de Déu reconsagrat
Llamp de Déu reconsagrat Envellim a capcinades Sense crim ni cop d’estat Resseguint les coordenades Perquè toca ser el que toqui I anar fen...
-
S’arraulia en un solc i, en agafar-la, he sentit com si fos la teva mà en la meva. Duia taques de sang seca en una ala: els petits ossos, co...
-
Les ciutats Quan es giten de nit, ja fatigades, les ciutats fan pudor a gasolina. Tanquen a poc a poc els ulls i amaguen sota llençols d...
-
No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada